Mira que tenia ganes de trobar les primeres orquídies silvestres! Per a mi, són el començament de la temporada de macros de natura, de sortir a gaudir de la fotografia i moltes vegades també de bona companyia!
Prova objectiu Sigma 15mm f:1.4 DC Contemporary
El passat 24 de febrer de 2026, Sigma feia públic el nou objectiu 15 mm f/1.4 de la sèrie Contemporary. Podeu llegir la presentació clicant aquí i en aquest altre enllaç, trobareu la seva pàgina web oficial amb les especificacions i més dades.
Aquest nou 15 mm ve a substituir el veterà 16 mm f/1.4 de la marca, presentat el 2016, però amb tota una sèrie de millores que veurem a continuació.
Com sempre, clicant sobre les imatges les podreu veure a mida real, processades molt lleugerament amb Adobe Camera Raw i Photoshop. A sota hi trobareu la paraula «RAW», que us portarà a l’arxiu original per si el voleu treballar a casa.
 |
| RAW |
La comparació entre els dos objectius és inevitable, i 10 anys de separació, tecnològicament parlant, són tot un món.
És molt probable que per donar la qualitat òptica que buscaven, quan van desenvolupar el 16mm van tenir que posar molt vidre, cosa que actualment ja no és necessari, a més d'incorporar un motor d'enfocament més gran per moure les lents més massives.
Efectivament, les diferències físiques són enormes entre tots dos, tot i que, pel que fa a refinaments òptics, sembla que Sigma va posar el millor que tenia a l’interior de cada objectiu. Aquí teniu una petita taula comparativa del que dic i un diagrama de l'esquema òptic del 15mm:
Centrem-nos ja en el nou 15 mm amb una descripció ràpida: el seu aspecte i funcionalitat són molt espartans, tot i que al mateix temps transmet sensació de qualitat.
La versió per montura X de Fujifilm incorpora un anell de diafragmes amb clics cada terç de pas, cosa que s’agraeix, a més de la posició A.
L’anell d’enfocament manual és del tipus de gir sense fi, amb acabat de goma molt agradable al tacte (esperem que no atrapi la pols...) i un grau d’accionament prou ferm.
La versió per montura X de Fujifilm incorpora un anell de diafragmes amb clics cada terç de pas, cosa que s’agraeix, a més de la posició A.
L’anell d’enfocament manual és del tipus de gir sense fi, amb acabat de goma molt agradable al tacte (esperem que no atrapi la pols...) i un grau d’accionament prou ferm.
Aquest 15 mm està segellat contra pols i aigua a diferents punts com podeu veure a l'esquema següent:
Per acabar la descripció, a la caixa podem trobar un parasol de pètals amb un acabat parcial de goma a la zona d'agafament, molt agradable al tacte.
Com tots els objectius Sigma, llueix l'inscripció "Made in Japan", cosa de la que estàn orgullosos.
... i també ajuda a discriminar el primer pla enfocat del fons desenfocat:
 |
| RAW |
Muntat a la meva Fujifilm X-H2, l’autofocus d’aquest 15 mm m’ha semblat ràpid i silenciós. A més, combinat amb l’autofocus continu, la detecció de cares de la càmera i un diafragma molt obert de f/1.4, he pogut recórrer la ciutat retratant la gent sense mirar pel visor i aconseguint fons desenfocats, clavant el focus als ulls de les persones:
 |
| RAW |
I és que, com ja sabreu, un objectiu amb un diafragma mínim de f/1.4 té diverses avantatges molt útils per a la creativitat: permet fotografiar en llocs amb molt poca llum, mantenint una velocitat que evita la trepidació i congela el moviment de les persones...
 |
| RAW |
 |
| RAW |
La mínima distància d’enfocament de 17,7 cm des del sensor, o el que és el mateix, 9 cm des de l’extrem davanter de l’objectiu, permet practicar la fotografia d’aproximació amb elements estàtics com flors, menjar, joies, etc.
Combinada amb valors de diafragma molt baixos per desenfocar el fons, aquesta mínima distància d’enfocament permet obtenir imatges estèticament agradables, amb un bon aspecte de l’àrea fora de focus (Bokeh) cosa que també es deu al diafragma de nou pales.
 |
| RAW |
Quant a la qualitat d'imatge, si ja al 16mm era molt bona, en aquest 15mm crec que ha pujat un graó, sobre tot en el centre del fotograma. La sensació d'acutància o definició és molt alta i en paisatges o imatges amb molta informació és un goig obrir l'arxiu al 100% a l'ordinador per veure tots els detalls, fins i tot amb càmeres amb 40 milions de píxels com la meva exigent Fujifilm X-H2.
 |
| RAW |
I ara la pregunta del milió: en qualitat d’imatge és millor aquest nou 15 mm que l’antic 16 mm? Penseu que el 16 mm es va desenvolupar fa més de 10 anys, així que tocava fer una prova comparativa entre tots dos. Aquí us deixo el resultat a f/5.6, que potser és el diafragma on l’objectiu mostra la millor qualitat. Són retalls al 100 %, sense cap tipus de manipulació:
No sé vosaltres, però jo hi veig un comportament molt semblant, extraordinàriament bo en tots dos objectius! El 15 mm sembla tenir una mica més de definició al centre, però presenta una cantonada extrema lleugerament més tova que el 16 mm, tot i que aquest mostra lleugeres franges de color que el 15 no té.
Us asseguro que, quan vaig veure aquestes mostres, em vaig quedar de pedra: el comportament de tots dos és molt i molt bo. Quina gran feina fa Sigma quan parlem d’òptiques!
Tot i això, una cosa em va sorprendre una mica. Teòricament només hi ha un mil·límetre de diferència de focal entre ells, però a la pràctica em va semblar més. Us deixo unes mostres del full d’on vaig treure els retalls, fetes amb trípode i a la mateixa distància, i després dues fotografies en situació real, també amb trípode.
No té més importància i, de fet, és una bona notícia que el 15 mm es comporti com el gran angular que és i que s’espera d’ell.
Pel que fa a la resta de característiques òptiques, no vaig observar cap tipus de deformació a les imatges fetes amb el 15 mm, ni de coixí ni de barril. Potser en alguna imatge amb el diafragma totalment obert i a les cantonades hi vaig apreciar lleugeres línies verdes d’aberració cromàtica en àrees d’alt contrast, que vaig solucionar en un no res amb el programa d’edició.
 |
| RAW |
El comportament d’aquest objectiu davant d’altes llums frontals ha estat excel·lent! De fet, està tan ben corregit en aquest sentit que costa obtenir estrelletes de llum, però ho prefereixo abans que hi hagi pèrdues de contrast per la presència del sol o que apareguin artefactes de color causats per focus o fanals. Sigma ja deia, en la presentació d’aquest 15 mm, que havien treballat en aquest aspecte, i he pogut comprovar que és cert!
 |
| RAW |
Un objectiu de 15 mm per a sensors de tipus APS-C es comporta com un 22,5 mm en càmera de rodet; és un angular extrem. Per tant, segons el punt de vista que triem, podem obtenir imatges espectaculars: només és qüestió de moure la càmera fins a trobar aquella imatge impactant de llocs que normalment no ho semblen.
 |
| RAW |
Però també podem trobar un punt en què les línies de fuga quedin corregides i la imatge tingui un aspecte natural; ja hem comentat abans que aquest objectiu no deforma les línies rectes!
 |
| RAW |
I ja anem acabant. Aquests dies de convivència amb el nou objectiu Sigma 15 mm f/1.4 DC han estat molt divertits; és una eina que estimula la creativitat per les seves característiques de lluminositat, focal i qualitat d’imatge.
La meva focal preferida per sortir al carrer i moure’m entre la gent se situa entre un 20 i un 24 mm en càmera de rodet; per tant, aquest 15 mm equivalent a un 22,5mm em va perfecte per a la meva manera de fotografiar. Aquí en teniu alguns exemples:
 |
| RAW |
També és una eina perfecta per fotografiar a interiors amb poca llum o de nit, fins i tot congelant el moviment de les persones gràcies a que podem pujar la velocitat degut a la seva alta lluminositat:
 |
| RAW |
Crec que els aficionats o professionals que es dediquin a la fotografia casual, de carrer, nocturna o de viatges i que facin servir càmeres amb sensor APS-C estaran contents. Sigma ha renovat el seu excel·lent 16 mm fent-lo més angular, més petit, més lleuger, segellat i amb un preu oficial molt raonable de 499 €.
Per a mi, acompanyat del 56 mm f/1.4, formen la parella perfecta per sortir al carrer o anar de viatge: per menys de 1.000 € tenim qualitat d’imatge extrema, lleugeresa i versatilitat!
 |
| RAW |
Suposo que Sigma anirà renovant la seva línia d’objectius fixos bàsics, i és una bona notícia que els faci específics per a càmeres amb sensor APS-C, ja que, en la meva opinió, és la mida de sensor més convenient per als usuaris ja que no requereixen d'objectius tan grans, pesats i cars com els de les càmeres amb captadors de 24 × 36 mm.
Moltes gràcies per llegir fins aquí, i també a la gent de Sigma per la confiança en un servidor. Amb objectius com aquest és fàcil fer proves; tant de bo fos sempre així!
Endavant, sempre endavant!
Març de 2026.
 |
| RAW |
Xerrada al Museu de Badalona
El passat 26 de febrer de 2026 vam fer un acte al Museu de Badalona on vam parlar del llibre "Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria". Va ser una estona molt entretinguda on vam xerrar de Fotografia i de la ciutat, si cliqueu a la foto de sobre el podreu veure!
Seguim!
Com desenvolupar un projecte fotogràfic
Quan vam estar tancats a casa pel Covid vaig preparar aquesta xerrada on-line per a un parell d'agrupacions fotogràfiques. Després es va quedar al disc dur, però penso que no s'ho mereix, així és que l'he posat música i l'he pujat en forma de vídeo. Són 4 minuts, engegueu els altaveus i endavant!
Presa de contacte Fujifilm X-E5
El passat 12 de juny Fujifilm va presentar la nova càmera X-E5, i gràcies a Nicolás Jódar de FotoK i a Fujifilm.es he pogut disposar d'una unitat durant uns dies (molt pocs...) per gaudir-ne i treure'n conclusions, a més de fer unes quantes imatges de prova per compartir amb vosaltres.
Ja sabeu que, clicant sobre les imatges, les podreu veure a mida real i que si premeu la paraula RAW que hi ha sota de cadascuna, les podeu descarregar sense retocar.
 |
| RAW |
La Fujifilm X-E5 és una càmera digital sense mirall i amb objectius intercanviables amb l'estètica de les màquines de telèmetre tipus Leica, és a dir, sense la gepa pel pentaprisma a la part superior i amb un disseny molt elegant i minimalista.
Tot i la seva mida petita, la X-E5 disposa d’un bon nombre de botons i rodes configurables, situats en llocs útils i, en la seva gran majoria, fàcils de prémer amb el dit polze de la mà dreta. Un detall que mostra la cura que ha posat Fuji en el seu disseny és que no hi ha cap cargol visible al cos de la càmera —només se’n troben a la part inferior!
 |
Com a característiques principals, la Fuji X-E5 disposa d’un sensor de 40 milions de píxels (una barbaritat!), estabilització d’imatge, visor electrònic, pantalla posterior articulada i dues rodes configurables per controlar els paràmetres més habituals. Podeu veure la resta d’especificacions tècniques a la seva pàgina oficial.
Juntament amb la càmera, també va ser presentat el nou objectiu Fujinon 23mm f:2.8, que he pogut provar aquests dies i que formarà tàndem amb la X-E5 a les botigues per a qui ho vulgui.
 |
| RAW |
Després d’uns dies amb ella, puc confirmar que, tot i el seu minimalisme, la funcionalitat dels botons i rodes és excel·lent, molt agradable de fer servir. El petit ressalt de la part davantera i posterior és suficient perquè la càmera no rellisqui amb facilitat. En realitat, és un aparell pensat per portar penjat, i per això a la caixa hi ve una corretja de regal. Fujifilm ho té clar!
Per tota la càmera hi trobem detalls de disseny que també són pràctics: la finestreta del selector dels modes de pel·lícula és molt maca, la porta de connexió USB passa desapercebuda, igual que el botó Q, el de diòptries o el de selecció dels modes d’enfocament. I, tot i això, quan calen, els trobem fàcilment.
 |
| RAW |
El visor no és gaire gran, però compleix la seva funció. L’he fet servir molt —sóc de la vella escola— i el 80 o 90 per cent de les imatges les he fet mirant per la finestreta.
El monitor posterior articulat és un gadget que s’agraeix per no perdre el millor enquadrament, sobretot quan m’he d’ajupir al nivell del terra o quan poso la càmera per sobre dels caps de la gent. Hauria preferit un que es mogués lateralment, però em conformo amb aquest, que es pot fer servir fins i tot per fer un selfie.
També tinc una petició: seria un pecat que la roda de les velocitats i la de la compensació d’exposició tinguessin un botó central que assegurés que no es moguin accidentalment? A mi m’agradaria que fos així, i no trencaria l’estètica de la càmera!
 |
| RAW |
El Fujinon 23 mm f/2.8 es presenta com a company de la X-E5, i això s’ha de tenir en compte a l’hora de triar objectiu: quan una càmera i una òptica es desenvolupen conjuntament, tenen un plus extra de qualitat que cal valorar.
Tot i que, de tant en tant, feia una mica de soroll quan enfocava, la qualitat òptica d’aquest 23 mm és altíssima —dels millors objectius que he provat darrerament en aquest sentit. Fa estrelletes de llum molt maques, està lliure d’aberracions i les deformacions passen desapercebudes. Però, per sobre de tot, destaca per la seva definició, fins i tot a les cantonades.
Sembla mentida que unes lents tan petites puguin oferir tanta qualitat muntades sobre un sensor de 40 milions de píxels!
 |
| RAW |
També he provat aquesta Fujifilm X-E5 amb altres objectius, a banda del 23 mm original. Per exemple, una prova molt exigent per a la càmera va ser muntar el Viltrox 75 mm amb el diafragma a f/1.2 (sí, has llegit bé: 1.2), activar el reconeixement de cares, l’autofocus continu, la ràfega de 10 imatges per segon i buscar una persona en moviment.
El resultat va ser molt bo. Cliqueu a la imatge inferior i veureu a què em refereixo.
 |
| RAW |
El comportament de la X-E5 a altes sensibilitats és molt bo. Combinada amb la reducció de soroll per IA de Photoshop, pot aconseguir imatges acceptables fins a 25.600 ISO, com la fotografia inferior. Feu-la gran i observeu el resultat.
Per a aquells que fan servir la sensibilitat automàtica, crec que un límit superior de 6.400 ISO és més que correcte —fins i tot 12.800 si es dispara en format RAW.
Els JPEG directes de càmera també m’han agradat. Ja sabeu que, en aquest aspecte, els modes de simulació de pel·lícula us ajudaran a trobar l’estètica que més us agradi per a les vostres imatges.
 |
| RAW |
També m’ha sorgit una pregunta aquests dies: si pogués triar, quina càmera em quedaria, la Fujifilm X100 VI o aquesta X-E5? No tinc una resposta clara, m’agraden totes dues.
Però potser hi ha un factor que em faria decidir-me per aquesta última: la possibilitat de canviar d’objectius.
Fuji té actualment tres lents de tipus pancake: el 18 mm (el meu preferit per focal), aquest nou 23 mm i el 27 mm. Penso que seria una bona idea afegir nous objectius a aquesta categoria: un 15 mm, un 35 mm i fins i tot un 50 mm serien benvinguts pels aficionats a aquests tipus de lents, i conformarien un ecosistema fotogràfic que seria l’enveja de la resta de fabricants, Leica inclosa.
Aquesta X-E5 és una càmera per portar en els nostres passejos, ja sigui per la ciutat o per la natura. Fujifilm ja té les sèries H i T per a qui necessita càmeres de treball o amb l’estètica de les màquines amb pentaprisma; per això, aquesta X-E5 és una alternativa molt atractiva per a qui ja té material de la marca i vol un cos diferent i efectiu.
En realitat, és un llop amb pell de xai: incorpora els últims avenços tècnics en un cos d’una bellesa innegable que cap altre fabricant és capaç d’assolir en format APS-C, i encara menys amb objectius tipus pancake.
 |
| RAW |
El carrer i la fotografia casual són els medis on aquesta X-E5 se sent més a gust, i a més, quan no la fem servir, llueix molt maca en aquell racó que hem preparat a casa per deixar-la a la vista.
A FotoK la venen per 1549 € i ja està disponible. Amb el Fujinon 23 mm, surt per 1.799 €, tot i que encara no tenen stock; serà qüestió de dies que arribin.
No em semblen preus alts si mirem el que ofereix la competència, sobretot si pensem en els 40 milions de píxels de resolució, l’estètica i la qualitat de construcció, entre d’altres coses.
 |
| RAW |
La Fujifilm X-E5 és una càmera per mirar i per ser admirada, sense renunciar a complir la seva funció a la perfecció. Aquests dies de convivència han estat un plaer, d’aquelles vegades que em sento afortunat i agraït per poder gaudir de la fotografia amb un aparell que ho fa tot fàcil, a més de ser bonic.
No volia acabar sense fer un agraïment al meu amic Nicolás Jódar, que ha fet possible aquesta presa de contacte. Ets molt gran!
Seguim, els carrers ens esperen!
2-9-2025.
 |
| RAW |
 |
| RAW |
 |
| RAW |
 |
| RAW |
 |
| RAW |
 |
| RAW |
 |
| RAW |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)