El passat 12 de juny Fujifilm va presentar la nova càmera X-E5, i gràcies a Nicolás Jódar de FotoK i a Fujifilm.es he pogut disposar d'una unitat durant uns dies (molt pocs...) per gaudir-ne i treure'n conclusions, a més de fer unes quantes imatges de prova per compartir amb vosaltres.
Ja sabeu que, clicant sobre les imatges, les podreu veure a mida real i que si premeu la paraula RAW que hi ha sota de cadascuna, les podeu descarregar sense retocar.
La Fujifilm X-E5 és una càmera digital sense mirall i amb objectius intercanviables amb l'estètica de les màquines de telèmetre tipus Leica, és a dir, sense la gepa pel pentaprisma a la part superior i amb un disseny molt elegant i minimalista.
Tot i la seva mida petita, la X-E5 disposa d’un bon nombre de botons i rodes configurables, situats en llocs útils i, en la seva gran majoria, fàcils de prémer amb el dit polze de la mà dreta. Un detall que mostra la cura que ha posat Fuji en el seu disseny és que no hi ha cap cargol visible al cos de la càmera —només se’n troben a la part inferior!
Com a característiques principals, la Fuji X-E5 disposa d’un sensor de 40 milions de píxels (una barbaritat!), estabilització d’imatge, visor electrònic, pantalla posterior articulada i dues rodes configurables per controlar els paràmetres més habituals. Podeu veure la resta d’especificacions tècniques a la seva pàgina oficial.
Juntament amb la càmera, també va ser presentat el nou objectiu Fujinon 23mm f:2.8, que he pogut provar aquests dies i que formarà tàndem amb la X-E5 a les botigues per a qui ho vulgui.
Després d’uns dies amb ella, puc confirmar que, tot i el seu minimalisme, la funcionalitat dels botons i rodes és excel·lent, molt agradable de fer servir. El petit ressalt de la part davantera i posterior és suficient perquè la càmera no rellisqui amb facilitat. En realitat, és un aparell pensat per portar penjat, i per això a la caixa hi ve una corretja de regal. Fujifilm ho té clar!
Per tota la càmera hi trobem detalls de disseny que també són pràctics: la finestreta del selector dels modes de pel·lícula és molt maca, la porta de connexió USB passa desapercebuda, igual que el botó Q, el de diòptries o el de selecció dels modes d’enfocament. I, tot i això, quan calen, els trobem fàcilment.
El visor no és gaire gran, però compleix la seva funció. L’he fet servir molt —sóc de la vella escola— i el 80 o 90 per cent de les imatges les he fet mirant per la finestreta.
El monitor posterior articulat és un gadget que s’agraeix per no perdre el millor enquadrament, sobretot quan m’he d’ajupir al nivell del terra o quan poso la càmera per sobre dels caps de la gent. Hauria preferit un que es mogués lateralment, però em conformo amb aquest, que es pot fer servir fins i tot per fer un selfie.
També tinc una petició: seria un pecat que la roda de les velocitats i la de la compensació d’exposició tinguessin un botó central que assegurés que no es moguin accidentalment? A mi m’agradaria que fos així, i no trencaria l’estètica de la càmera!
El Fujinon 23 mm f/2.8 es presenta com a company de la X-E5, i això s’ha de tenir en compte a l’hora de triar objectiu: quan una càmera i una òptica es desenvolupen conjuntament, tenen un plus extra de qualitat que cal valorar.
Tot i que, de tant en tant, feia una mica de soroll quan enfocava, la qualitat òptica d’aquest 23 mm és altíssima —dels millors objectius que he provat darrerament en aquest sentit. Fa estrelletes de llum molt maques, està lliure d’aberracions i les deformacions passen desapercebudes. Però, per sobre de tot, destaca per la seva definició, fins i tot a les cantonades.
Sembla mentida que unes lents tan petites puguin oferir tanta qualitat muntades sobre un sensor de 40 milions de píxels!
També he provat aquesta Fujifilm X-E5 amb altres objectius, a banda del 23 mm original. Per exemple, una prova molt exigent per a la càmera va ser muntar el Viltrox 75 mm amb el diafragma a f/1.2 (sí, has llegit bé: 1.2), activar el reconeixement de cares, l’autofocus continu, la ràfega de 10 imatges per segon i buscar una persona en moviment.
El resultat va ser molt bo. Cliqueu a la imatge inferior i veureu a què em refereixo.
El comportament de la X-E5 a altes sensibilitats és molt bo. Combinada amb la reducció de soroll per IA de Photoshop, pot aconseguir imatges acceptables fins a 25.600 ISO, com la fotografia inferior. Feu-la gran i observeu el resultat.
Per a aquells que fan servir la sensibilitat automàtica, crec que un límit superior de 6.400 ISO és més que correcte —fins i tot 12.800 si es dispara en format RAW.
Els JPEG directes de càmera també m’han agradat. Ja sabeu que, en aquest aspecte, els modes de simulació de pel·lícula us ajudaran a trobar l’estètica que més us agradi per a les vostres imatges.
També m’ha sorgit una pregunta aquests dies: si pogués triar, quina càmera em quedaria, la Fujifilm X100 VI o aquesta X-E5? No tinc una resposta clara, m’agraden totes dues.
Però potser hi ha un factor que em faria decidir-me per aquesta última: la possibilitat de canviar d’objectius.
Fuji té actualment tres lents de tipus pancake: el 18 mm (el meu preferit per focal), aquest nou 23 mm i el 27 mm. Penso que seria una bona idea afegir nous objectius a aquesta categoria: un 15 mm, un 35 mm i fins i tot un 50 mm serien benvinguts pels aficionats a aquests tipus de lents, i conformarien un ecosistema fotogràfic que seria l’enveja de la resta de fabricants, Leica inclosa.
Aquesta X-E5 és una càmera per portar en els nostres passejos, ja sigui per la ciutat o per la natura. Fujifilm ja té les sèries H i T per a qui necessita càmeres de treball o amb l’estètica de les màquines amb pentaprisma; per això, aquesta X-E5 és una alternativa molt atractiva per a qui ja té material de la marca i vol un cos diferent i efectiu.
En realitat, és un llop amb pell de xai: incorpora els últims avenços tècnics en un cos d’una bellesa innegable que cap altre fabricant és capaç d’assolir en format APS-C, i encara menys amb objectius tipus pancake.
El carrer i la fotografia casual són els medis on aquesta X-E5 se sent més a gust, i a més, quan no la fem servir, llueix molt maca en aquell racó que hem preparat a casa per deixar-la a la vista.
A FotoK la venen per 1549 € i ja està disponible. Amb el Fujinon 23 mm, surt per 1.799 €, tot i que encara no tenen stock; serà qüestió de dies que arribin.
No em semblen preus alts si mirem el que ofereix la competència, sobretot si pensem en els 40 milions de píxels de resolució, l’estètica i la qualitat de construcció, entre d’altres coses.
La Fujifilm X-E5 és una càmera per mirar i per ser admirada, sense renunciar a complir la seva funció a la perfecció. Aquests dies de convivència han estat un plaer, d’aquelles vegades que em sento afortunat i agraït per poder gaudir de la fotografia amb un aparell que ho fa tot fàcil, a més de ser bonic.
No volia acabar sense fer un agraïment al meu amic Nicolás Jódar, que ha fet possible aquesta presa de contacte. Ets molt gran!
Seguim, els carrers ens esperen!
2-9-2025.
