FUJI-MANIA

Prova objectiu Sigma 100-400mm F5-6.3 DG DN OS Contemporary

Tenia ganes de provar aquest objectiu des que va aparèixer la versió per a Fujifilm a mitjans de 2023 i, gràcies als amics de Sigma, he disposat d’una unitat per testar-lo en un petit viatge a Eivissa i Formentera.

Fuji té les càmeres amb sensor de tipus APS-C amb més resolució del mercat, i per això la meva Fujifilm X-H2 de 40 milions de píxels és la candidata ideal per mostrar les virtuts (i mancances) d’aquest superzoom.

Us convido a llegir les meves conclusions i a mirar les imatges que em van regalar ses Pitiüses.

Ja sabeu que, clicant a sobre de cada imatge, la podreu veure a mida real processada amb Adobe Camera Raw i Adobe Photoshop, i si premeu la paraula RAW que hi ha a sota us portarà a l’arxiu original sense processar, per si el voleu descarregar.

Faré una descripció ràpida de l'objectiu; si voleu veure totes les característiques i especificacions tècniques, podeu clicar en aquest enllaç que us portarà al seu lloc web oficial.

Fa 199,5 mm de llarg per 86 mm de diàmetre, amb un pes de 1.135 grams. A dins incorpora 22 lents (5 d'elles especials) muntades en 16 grups i un diafragma de 9 pales amb obertura circular.

A l'exterior trobem una botonera amb diferents interruptors: a dalt veiem el selector AF-L/AF, per triar entre autofocus normal o autofocus continu; a sota, un altre interruptor per seleccionar el rang de distàncies d'enfocament; més avall, trobem un polsador rodó per bloquejar l'autofocus i a sota, l'interruptor del tipus d'estabilització d'imatge amb tres posicions: la 2 per estabilitzar en vertical i seguir objectes amb moviment horitzontal, la 1 per a ús general i OFF per desconnectar-lo.

A banda, també trobem un botó Lock per fixar l'objectiu a la posició curta per al transport, així com un anell de goma estriada d'amplada generosa per a l'activació del zoom girant cap a l'esquerra, i un altre situat a la part posterior per a l'accionament de l'enfocament manual.

La rosca per a l'acoblament de filtres és de 67 mm i, a la part posterior, trobem un anell de goma per evitar l'entrada d'aigua i pols a la unió amb el cos de la càmera.

El peu per al trípode, el Sigma TS-111, no ve inclòs amb l'objectiu, però si trobem un anell de goma que cobreix el lloc on s'insereix l'accessori.

També forma part de l'equipament de sèrie un parasol cilíndric de plàstic que es pot portar en posició invertida durant el transport.

Quan parlem d'un telezoom equivalent a un 150-600 mm en càmera de rodet, el primer que pensem és que el seu ús principal serà la fotografia d'animals en llibertat.

Per això, vaig voler fotografiar les omnipresents gavines, configurant la càmera amb enfocament continu AF-C combinat amb el modus de detecció d'aus, la graella ampla de tots els punts d'enfocament i ràfegues curtes de 10 imatges per segon, preenfocant prèviament durant uns segons perquè l'autofocus predictiu fes bé la seva feina abans de prémer el botó disparador.

El comportament de l'enfocament continu de càmera i objectiu va ser molt bó, obtenint imatges correctament enfocades amb facilitat, tot i que he de reconèixer que el principal problema en aquesta situació va ser la meva falta de pràctica per enquadrar el subjecte en moviment, no és la meva especialitat!

Però a la natura també trobem motius propers i, en aquest sentit, el Sigma 100-400 també ens ajuda, ja que la curta distància d'enfocament d'1,6 metres a 400 mm de focal dona com a resultat una relació d'ampliació de fins a 1:4. Veiem algun exemple:

Encara a la natura, un zoom tan llarg no és l'eina més indicada per a fer paisatges, tot i que si afinem la vista i fem servir la composició podem extreure fragments interessants del que tenim al davant:

Personalment, el repte d'aquests dies ha sigut extreure tot el potencial d'aquest tele-zoom fent fotografia casual mentre passejàvem pels diferents racons de ses illes buscant la gent, l'arquitectura tradicional i els petits detalls que les identifiquen:

Tot i que, en aquest sentit, els mercats hippies ja formen part de l'iconografia de les pitiüses i va ser un goig passejar pel seu interior retratant les persones i els objectes que allà vam trobar:

Al llarg dels dies, en ocasions vaig fer servir la capacitat de desenfocar el fons de l'objectiu quan posava una focal llarga i un diafragma obert, l'aparença de l'àrea fora de focus resultant va ser és molt maca i va ajudar a separar el subjecte del fons, tot gràcies al diafragma de 9 pales i forat central arrodonit!

Pel contrari, en altres moments vaig tancar molt el diafragma per a mirar que tot sortís enfocat inclús quan la distància entre fons i primer pla era elevada, sense que l'efecte negatiu de la difracció tingues repercussió visible en la qualitat de la imatge, veieu un exemple a f:16 a la fotografia inferior:

Aquest Sigma 100-400 té un comportament excel·lent amb altes llums frontals i amb absència d'aberracions cromàtiques: els nois de Sigma fan menció expressa d’aquestes característiques perquè estan orgullosos dels bons resultats que dona.

Com podeu veure a la fotografia inferior, feta a darrera hora de la tarda, tot i que el sol estava just a sobre i a l’esquerra, no va causar l’aparició d’artefactes ni flares estranys a la imatge.

També podem afegir multiplicadors de focal a aquest Sigma 100-400, però en aquest cas han de ser els originals de Fujifilm, ja que Sigma encara no els fabrica amb muntura X. En el meu cas, vaig fer servir el Fuji 1.4X i no va donar cap problema, enfocant correctament amb bona llum.

Curiosament, les imatges fetes amb aquesta combinació d’objectiu amb teleconvertidor no reflecteixen l’ús del multiplicador de focal a les dades EXIF; ho podreu comprovar si descarregueu la imatge que ve a continuació.

Si feu servir multiplicadors amb aquest 100-400 a la focal de 400 mm, el meu consell seria que tanqueu un pas el diafragma respecte a l’obertura màxima: guanyareu una mica de qualitat respecte a si feu servir l’obertura màxima.

A sota teniu un exemple fent servir el multiplicador de focal Fuji 1.4X, zoom a 400 mm i f/6,3:

Evidentment, també podem fer servir un anell d'extensió amb el Sigma 100-400 per potenciar la seva vessant macro: farem més curta la distància mínima d'enfocament i guanyarem una mica de poder d'ampliació.

Tot i així, és un conjunt massa gran i no hem d'oblidar que aquest objectiu no està dissenyat per a la fotografia d'aproximació: s'ha de tenir molta pràctica en aquesta especialitat per treure-li profit.

A sota podeu veure un exemple fet servir l'anell Fujifilm de 16 mm i la focal de 400 mm a l'objectiu Sigma, a la distància mínima d'enfocament:

M'encanten els telezooms, ja que serveixen per a moltes coses: comprimeixen els plans fent que s'apropin coses llunyanes entre si; també seleccionen detalls aïllant-los de l'entorn; són ideals per retratar persones sense destorbar-les i, evidentment, serveixen per fotografiar subjectes llunyans. Us poso un exemple de cadascuna d'aquestes característiques, per ordre:

I ja anem fent una mica de resum. M'ha agradat molt aquest telezoom Sigma 100-400. És cert que és una mica gran (la focal obliga!), però no és pesat, ja que, si sumem el cos de la càmera, estem al voltant d'un quilogram i mig. És un pes encara suportable, sobretot si es porta a la mà amb una corda de seguretat com fa un servidor, i no al coll.

La qualitat d'imatge és molt bona, tot i que a 400 mm de focal recomano tancar un clic el diafragma, la mateixa precaució que si fem servir un multiplicador de focal.

L'enfocament automàtic és precís i ràpid, però recordeu que, segons el tipus d'escena, podem triar diferents opcions d'autofocus que ofereix en combinació amb la càmera per treure'n el màxim profit.

El preu oficial d'aquest Sigma 100-400 està al voltant de 1000 €, però es pot trobar fàcilment per molt menys si estem atents a les ofertes de la marca o dels diferents distribuïdors oficials.

Crec que es nota que m'agraden els telezooms, però, independentment dels meus gustos personals, penso que un objectiu de focal llarga com aquest, per aquest preu, és una peça obligada a la bossa de qualsevol fotògraf, sobretot si l'agrada la natura o els exteriors.

Res més, vull agrair l'atenció dels nois de Sigma per deixar-me aquest objectiu per gaudir de la fotografia en un entorn tan meravellós com Eivissa i Formentera. Espero que les imatges reflecteixin tant les bondats de l'objectiu com els bons moments que vam viure a ses illes!

Gràcies per passar per aquest bloc i ens veiem als carrers!
Seguim!

Martín Gallego, abril 2026

Comença la temporada de macros de natura!

Mira que tenia ganes de trobar les primeres orquídies silvestres! Per a mi, són el començament de la temporada de macros de natura, de sortir a gaudir de la fotografia i moltes vegades també de bona companyia!

Prova objectiu Sigma 15mm f:1.4 DC Contemporary

El passat 24 de febrer de 2026, Sigma feia públic el nou objectiu 15 mm f/1.4 de la sèrie Contemporary. Podeu llegir la presentació clicant aquí i en aquest altre enllaç, trobareu la seva pàgina web oficial amb les especificacions i més dades.

Aquest nou 15 mm ve a substituir el veterà 16 mm f/1.4 de la marca, presentat el 2016, però amb tota una sèrie de millores que veurem a continuació.

Com sempre, clicant sobre les imatges les podreu veure a mida real, processades molt lleugerament amb Adobe Camera Raw i Photoshop. A sota hi trobareu la paraula «RAW», que us portarà a l’arxiu original per si el voleu treballar a casa.

La comparació entre els dos objectius és inevitable, i 10 anys de separació, tecnològicament parlant, són tot un món.

És molt probable que per donar la qualitat òptica que buscaven, quan van desenvolupar el 16mm van tenir que posar molt vidre, cosa que actualment ja no és necessari, a més d'incorporar un motor d'enfocament més gran per moure les lents més massives.

Efectivament, les diferències físiques són enormes entre tots dos, tot i que, pel que fa a refinaments òptics, sembla que Sigma va posar el millor que tenia a l’interior de cada objectiu. Aquí teniu una petita taula comparativa del que dic i un diagrama de l'esquema òptic del 15mm:

Centrem-nos ja en el nou 15 mm amb una descripció ràpida: el seu aspecte i funcionalitat són molt espartans, tot i que al mateix temps transmet sensació de qualitat.
La versió per montura X de Fujifilm incorpora un anell de diafragmes amb clics cada terç de pas, cosa que s’agraeix, a més de la posició A.
L’anell d’enfocament manual és del tipus de gir sense fi, amb acabat de goma molt agradable al tacte (esperem que no atrapi la pols...) i un grau d’accionament prou ferm.

Aquest 15 mm està segellat contra pols i aigua a diferents punts com podeu veure a l'esquema següent:

Per acabar la descripció, a la caixa podem trobar un parasol de pètals amb un acabat parcial de goma a la zona d'agafament, molt agradable al tacte.

Com tots els objectius Sigma, llueix l'inscripció "Made in Japan", cosa de la que estàn orgullosos.

Muntat a la meva Fujifilm X-H2, l’autofocus d’aquest 15 mm m’ha semblat ràpid i silenciós. A més, combinat amb l’autofocus continu, la detecció de cares de la càmera i un diafragma molt obert de f/1.4, he pogut recórrer la ciutat retratant la gent sense mirar pel visor i aconseguint fons desenfocats, clavant el focus als ulls de les persones:

I és que, com ja sabreu, un objectiu amb un diafragma mínim de f/1.4 té diverses avantatges molt útils per a la creativitat: permet fotografiar en llocs amb molt poca llum, mantenint una velocitat que evita la trepidació i congela el moviment de les persones...

... i també ajuda a discriminar el primer pla enfocat del fons desenfocat:

La mínima distància d’enfocament de 17,7 cm des del sensor, o el que és el mateix, 9 cm des de l’extrem davanter de l’objectiu, permet practicar la fotografia d’aproximació amb elements estàtics com flors, menjar, joies, etc.

Combinada amb valors de diafragma molt baixos per desenfocar el fons, aquesta mínima distància d’enfocament permet obtenir imatges estèticament agradables, amb un bon aspecte de l’àrea fora de focus (Bokeh) cosa que també es deu al diafragma de nou pales.

Quant a la qualitat d'imatge, si ja al 16mm era molt bona, en aquest 15mm crec que ha pujat un graó, sobre tot en el centre del fotograma. La sensació d'acutància o definició és molt alta i en paisatges o imatges amb molta informació és un goig obrir l'arxiu al 100% a l'ordinador per veure tots els detalls, fins i tot amb càmeres amb 40 milions de píxels com la meva exigent Fujifilm X-H2.

I ara la pregunta del milió: en qualitat d’imatge és millor aquest nou 15 mm que l’antic 16 mm? Penseu que el 16 mm es va desenvolupar fa més de 10 anys, així que tocava fer una prova comparativa entre tots dos. Aquí us deixo el resultat a f/5.6, que potser és el diafragma on l’objectiu mostra la millor qualitat. Són retalls al 100 %, sense cap tipus de manipulació:

No sé vosaltres, però jo hi veig un comportament molt semblant, extraordinàriament bo en tots dos objectius! El 15 mm sembla tenir una mica més de definició al centre, però presenta una cantonada extrema lleugerament més tova que el 16 mm, tot i que aquest mostra lleugeres franges de color que el 15 no té.

Us asseguro que, quan vaig veure aquestes mostres, em vaig quedar de pedra: el comportament de tots dos és molt i molt bo. Quina gran feina fa Sigma quan parlem d’òptiques!

Tot i això, una cosa em va sorprendre una mica. Teòricament només hi ha un mil·límetre de diferència de focal entre ells, però a la pràctica em va semblar més. Us deixo unes mostres del full d’on vaig treure els retalls, fetes amb trípode i a la mateixa distància, i després dues fotografies en situació real, també amb trípode.

No té més importància i, de fet, és una bona notícia que el 15 mm es comporti com el gran angular que és i que s’espera d’ell.

Pel que fa a la resta de característiques òptiques, no vaig observar cap tipus de deformació a les imatges fetes amb el 15 mm, ni de coixí ni de barril. Potser en alguna imatge amb el diafragma totalment obert i a les cantonades hi vaig apreciar lleugeres línies verdes d’aberració cromàtica en àrees d’alt contrast, que vaig solucionar en un no res amb el programa d’edició.

El comportament d’aquest objectiu davant d’altes llums frontals ha estat excel·lent! De fet, està tan ben corregit en aquest sentit que costa obtenir estrelletes de llum, però ho prefereixo abans que hi hagi pèrdues de contrast per la presència del sol o que apareguin artefactes de color causats per focus o fanals. Sigma ja deia, en la presentació d’aquest 15 mm, que havien treballat en aquest aspecte, i he pogut comprovar que és cert!

Un objectiu de 15 mm per a sensors de tipus APS-C es comporta com un 22,5 mm en càmera de rodet; és un angular extrem. Per tant, segons el punt de vista que triem, podem obtenir imatges espectaculars: només és qüestió de moure la càmera fins a trobar aquella imatge impactant de llocs que normalment no ho semblen.

Però també podem trobar un punt en què les línies de fuga quedin corregides i la imatge tingui un aspecte natural; ja hem comentat abans que aquest objectiu no deforma les línies rectes!

I ja anem acabant. Aquests dies de convivència amb el nou objectiu Sigma 15 mm f/1.4 DC han estat molt divertits; és una eina que estimula la creativitat per les seves característiques de lluminositat, focal i qualitat d’imatge.

La meva focal preferida per sortir al carrer i moure’m entre la gent se situa entre un 20 i un 24 mm en càmera de rodet; per tant, aquest 15 mm equivalent a un 22,5mm em va perfecte per a la meva manera de fotografiar. Aquí en teniu alguns exemples:

També és una eina perfecta per fotografiar a interiors amb poca llum o de nit, fins i tot congelant el moviment de les persones gràcies a que podem pujar la velocitat degut a la seva alta lluminositat:

Crec que els aficionats o professionals que es dediquin a la fotografia casual, de carrer, nocturna o de viatges i que facin servir càmeres amb sensor APS-C estaran contents. Sigma ha renovat el seu excel·lent 16 mm fent-lo més angular, més petit, més lleuger, segellat i amb un preu oficial molt raonable de 499 €.

Per a mi, acompanyat del 56 mm f/1.4, formen la parella perfecta per sortir al carrer o anar de viatge: per menys de 1.000 € tenim qualitat d’imatge extrema, lleugeresa i versatilitat!

Suposo que Sigma anirà renovant la seva línia d’objectius fixos bàsics, i és una bona notícia que els faci específics per a càmeres amb sensor APS-C, ja que, en la meva opinió, és la mida de sensor més convenient per als usuaris ja que no requereixen d'objectius tan grans, pesats i cars com els de les càmeres amb captadors de 24 × 36 mm.

Moltes gràcies per llegir fins aquí, i també a la gent de Sigma per la confiança en un servidor. Amb objectius com aquest és fàcil fer proves; tant de bo fos sempre així!

Endavant, sempre endavant!

Març de 2026.

Subscriure's a: Comentaris (Atom)