A aquesta càmera li tenia ganes des de que la vaig veure anunciada fa uns messos i més encara quan vaig veure confirmades les seves especificacions técniques. Com un servidor ha fet alguns amics al llarg dels anys, els nois de Foto K em van deixar una unitat durant una setmana amb l'objectiu Fujinon 23mm f/1.4 equivalent a un 35 mm en càmeres de rodet. És un conjunt ideal per fotografia casual i per passejar per la ciutat, així és que em vaig posar les sabates més còmodes que tenia i em vaig llençar a fer el carrer.
He mirat de fer fotos boniques amb ella, però també l'he buscat les pessigolles per resoldre les diferents situacions fotogràfiques que s'anaven presentant armat només amb l'objectiu de 23 mm, tot un repte. Ja sabeu que si cliqueu a sobre de les imatges les veureu a mida real processades amb Photoshop, i just a sota trobareu un enllaç per descarregar l'arxiu en format RAF, el raw en brut que fa servir Fuji.
La Fujifilm X-H2 és una càmera sense mirall d'objectius intercanviables amb sensor tipus Aps-c de 23,5 x 15,6 mm i 40 milions de píxels de resolució. Està segellada contra aigua i pols, incorpora estabilització d'imatge, pantalla posterior articulada i visor amb 5,76 milions de píxels de resolució, la resta d'especificacions tècniques les podeu veure clicant aquí.
L'objectiu que he fet servir, el Fujinon 23 mm f/1.4, és molt lluminós i permet obtenir fons prou desenfocats si fem servir grans obertures de diafragma, per exemple per intentar algun retrat, a la vegada que si fem servir diafragmes mitjos es pot convertir en una bona eina per fotografiar arquitectura. Aquest és un objectiu que serveix una mica per tot, no és casualitat que la focal de 35 mm sigui la triada pels fotògrafs clàssics pels reportatges als carrers.
La Fuji X-H2 renuncia a les típiques rodes que fa servir el fabricant a la part superior de les seves càmeres per triar els valor de velocitat, sensibilitat i compensació d'exposició, deixant només una per triar els modus de treball. En el meu cas, quan surto als carrers trio el tipus A de preferència al diafragma i la veritat és que m'agrada més i trobo que és més ràpid que el sistema de tres rodes i les seves variades combinacions de valors i lletres A vermelles (els que tenen Fuji saben de què parlo). M'ha semblat que la X-H2 senzillament és més àgil quan hem de fer canvis que les seves germanes amb rodes, la prefereixo així.
El visor m'agradat molt, és molt gran i còmode pels que fem servir ulleres. Els quasi 6 milions de pìxels de resolució i la magnificació de 0,8X es noten en positiu, i la possibilitat de configurar de manera molt personalitzada l'aspecte i la informació tècnica que apareix és un plus que s'agraeix.
L'enfoc automàtic funciona correctament: ràpid, precís i silenciós, tot i que només he provat el de tipus senzill ja que per fer fotos més o menys estàtiques no calia més. Ja sabeu que m'agrada fer servir un únic punt d'enfocament petit normalment posat al centre de l'enquadrament, però amb aquesta càmera també es pot posar en una de les 425 posicions diferents que cobreixen el 100% de la imatge. Per moure aquest punt, per exemple per enfocar un petit insecte, vaig fer servir el joystick i em va semblar una bona eina per la seva posició i funcionament.
L'estabilitzador d'imatge que incorpora la càmera és molt efectiu i ens permet fer fotografies sense trepidació a mà en ambients amb poca llum, tot i que hem de vigilar per què a velocitats tan baixes els subjectes es poden moure i no serà culpa de la càmera! En aquests moments en que fotografiem en ambients foscos s'agraeix l'alta lluminositat de l'objectiu per que ens permet augmentar una mica la velocitat si posem el diafragma completament obert, com la imatge d'aquesta mare i el seu nadó a Santa Maria del Mar, els que la coneixeu ja sabeu que és una església molt fosca!
Els 40 milions de píxels del sensor es noten quan fotografiem escenes plenes de detall, per aconseguir-ho amb la millor qualitat possible és recomanable treballar a diafragmes mitjos, per exemple f/5.6 o f/8.
Evidentment, la resolució del sensor permet fer retalls per ajustar els marges i que no surtin cables i tanques metàl·liques com la foto superior, o posar recte l'horitzó sense pèrdua visible de qualitat, tot i que un servidor és de la vella escola i miro de fer les composicions per no tenir que retallar posteriorment. Pot ser també influeix que sóc català i no m'agrada llençar res... (és broma!).
Ara, si em permeteu, parlaré una mica de l'objectiu. La qualitat d'imatge que dona és molt alta fins i tot a diafragmes molt oberts, tot i que si ho tanquem un parell o tres de clics els detalls apareixen amb claredat.
Les aberracions cromàtiques passen desapercebudes i la lleu deformació en forma de coixinet queda compensada per la càmera. A diafragmes tancats fa estrelletes de llum si fiquem el sol dintre de l'enquadrament, recordant que quedarà millor si el "tapem" parcialment.
Però el que més m'ha agradat d'aquest Fujinon 23mm f/1.4 és la seva capacitat per desenfocar els fons i la qualitat d'aquest desenfoc, el que en anglès es diu bokeh. Aquesta característica la podem aprofitar per les nostres composicions, ja sigui per jugar amb relacionar els elements que surten a la imatge donant prioritat a la part enfocada, com la imatge superior...
... o bé simplement per desenfocar el fons i resaltar el subjecte principal.
Tornant a la càmera, la pantalla posterior extraïble és un encert, un invent al que ja no estic disposat a renunciar per que imatges com la que veieu a sobre, feta a ran de terra, no serien possibles si volem ajustar els marges i l'horitzó a la primera en un sol tret.
Quan al comportament amb alta sensibilitat, us deixo a sobre una mostra a 12.800 iso, un valor que podem utilitzar tranquil·lament en cas de necessitat. Recordeu que clicant a la paraula RAF que veieu just a sota de la imatge podeu descarregar l'arxiu original en brut per processar a casa.
I ara, si em permeteu, entro en un tema complicat: el de les preferències personals. Reconec que la "configurabilitat" de la càmera és molt alta, però m'agradaria que tots els botons per ajustar la càmera i fer qualsevol acció estiguéssin a la dreta ja que la mà l'esquerra la faig servir per subjectar l'objectiu. La idea és que sense treure l'ull del visor y la mà esquerra de l'objectiu, amb la mà dreta es pogués modificar qualsevol paràmetre o esborrar fotos de manera ràpida. Una solució intermitja o ràpida seria que via menú de càmera es poguessin passar opcionalment les funcions dels botons de l'esquerra a la part dreta de la càmera
Tot això ve per que a la càmera (i l'objectiu) no puc posar-li més pegues que dir que els menús se'm feien una mica estranys al començament, però a la vegada tinc clar com es podrien millorar i Fuji ho té molt fàcil. Fer una càmera professional és posar el màxim de prestacions que la tècnica permet en aquell moment, però també fer un disseny que permeti una utilització fluida de l'aparell sense ser mecànic o informàtic, l'usuari simplement és una persona que vol fer fotografies de manera fàcil amb un aparell molt sofisticat que no ho ha de semblar.
Penso que aquesta X-H2 és una càmera excel·lent, diria que la única amb sensor APS-C de gamma professional del mercat, un segment que la majoria de fabricants no han volgut promocionar per no restar vendes dels seus models amb sensor de 24 x 36 mm. Personalment crec que les càmeres amb sensor anomenat "Full Frame" necessiten unes òptiques massa grans, pesades i cares, a més d'una tecnologia extrema que fan els equips només aptes per butxaques i bíceps de mides generoses. Un exemple: quan veig noies treballant amb una càmera amb sensor de 24 x 36 mm i un objectiu 24-70 f/2.8 em sembla que la desproporció de l'aparell és massa gran, està clar que els dissenyadors no van pensar en elles...
Sóc un ferm defensor dels sensor més petits que els de 24 x 36 mm, aquets són una imposició dels fabricants de càmeres que considero no és la millor opció pels usuaris per que obliga a pagar un preu molt alt en pes i diners als usuaris. Fuji ha fet una aposta molt ferma per aquesta càmera amb sensor APS-C, tant pel alt nivell tecnològic com pel canvi de look perdent les tres rodes superiors típiques de la marca.
La X-H2 és un aparell robust i còmode, tot i que en aquesta setmana de convivència els menús m'han portat una mica de cap. No se si haureu notat que ja no entro en altres consideracions tecnològiques, les càmeres actuals són totes extraordinàriament sofisticades i parlar del color, el gra o les deformacions ja no te gaire sentit, afortunadament.
Res més, vull donar les gràcies novament als nois de Foto K (Nico, ets molt gran!) per aquesta atenció amb la meva persona. Sóc un malat de fotografia que aprofita les proves de material per intentar fer fotos boniques, tendeixo a treure profit d'allò que fan millor els aparells, i he de dir que aquesta Fuji X-H2 m'ho ha posat molt fàcil. Gaudiu de l'estiu i molta salut, ens veurem als carrers!
Agost 2023
